Viatge a Costa Rica 2002 per Josep María, Xavi Z i Xavi C Ja hi erem, ja havíem arribat a un dels paraísos del surf!!. Al segon dia d'estar a Costa Rica, després d'una nit no gaire agradable a la capital, ens vam encaminar a la localitat amb més tendes de surf per càpita del país: Jacó. Entre el mono d'ones que portavem, el veure gent amb taules amunt i avall per tot arreu i que, fins i tot, als hotels et feien descomte si surfejaves, els nervis i els ànims es van possar a cent!. En arribar a la platja la cosa va canviar una mica... barres de metro i poc que trencaven quasi en bloc, previsió de que cresqués la cosa bastant i ens van comunicar que al dia següent era el dia amb la marea més alta de l'any.Il.lusionats pero un xic acollonits ens vam possar a l'aigua (haviem vingut a surfejar no?). L'aigua bastant marronosa, les espumes (a les cuals solem estar acostumats al Mediterrani) sorpreníen per la força que portaven, i les ones tancaven massa depressa. Aixó si: l'aigua calenteta!. El primer dia estava fet, no massa bó, pero no tansols hi havia aquesta platja!. Al dia següent, després d'un matí a la mateixa platja, ens vam encaminar on ens van dir que trobaríem de les millors ones de Costa Rica: Playa Hermosa (foto superior). Playa Hermosa está formada per varies seccions; la primera secció és la dels penyasegats, i és on més grans (i perillosses) són les ones. Després, tens tot al llarg de la platja (varis kms de platja) diferents picos per triar i remenar. Desde el camí que vé de Jacó, es pot contemplar tota Playa Hermosa. Aquí va ser on sens van possar per corbata al veure les ones de més de 3 metres trencant als penyasegats... Era la marea més alta de l'any, les ones portaven una força impressionant i, definitivament, no teniem el nivell per aquells monstres. Vam anar a mirar a la part més "fluixeta" de la platja i ens vam trobar amb un tio fent tubo rera tubo mentre dues càmeres el gravaben desde la platja, se'ns queia la baba!. Si un es mou mig món per trobar ones, no dessisteix a la primera de canvi (tot i que estiguis cagat perdut!). Vam entrar a veure com anava la cosa... Les ones t'enclastaven contra el terra a la primera de canvi, les espumes ens desmuntaven una i altra vegada, però la platja era bastant poc profunda i, si aguantaves bé la respiració, sorties sense moltes dificultats. Ens vam trobar un australià que ens va recomanar per aquesta platja que deixessim la taula i ens enganxessim al terra amb les ungles "tipus gat" en quan vingués una ona... El Xavi va tenir la mala sort d'agafar una bona insolació els dos primers dies del surfari i no va poder estar fí del tot fins uns quants dies després. Al pobre li va tocar mirar desde la vora a Playa Hermosa. De mentres, en Josep María es barallava amb les espumes i provava sort amb algún bitxo que altre. Personalment, ho vaig passar teta aquell dia!; els tenia per corbata, però poder surfejar els bitxos de més de dos metres que mai abans habia pillat (excepte el famós 11-11-01, que no sé quan medien...), en un lloc on sabia que si em queia faría un bon centrifugat, el solet i l'ambient paradisíac va ser una de les millors sensacions que he tingut mai!. L'únic "petit inconvenient" de la jornada va ser que se'm va partir el nervi de la taula per la meitat i se'm va deslaminar tota la part superior... Gajes del oficio no?. Sort que no era la meva taula, sino que les vam comprar allí per unes 15000 peles que sinó m'agafa un atac!. Resignat, em vaig comprar una altre (més barata encara, per si de cas!) quan només feia 3 dies que havíem començat a surfejar. La recerca va continuar, a l'espera de trobar ones del nostre nivell, no aquells monstres!. Si bé quan fas una baixada d'una d'aquestes ones et sents el tio més feliç del món i tens una d'adrelanina per parar un camió, et diverteixes igual o més amb ones de metre a metre i mig oi? i sense tant perill!. Total, que ens vam dirigir una mica més al sud, a Quepos. Quan anaves amb cotxe per aquelles carreteres de déu sense asfaltar, et podies trobar de tot!; deixant apart que no podies mirar la fauna i la flora perque tenies que possar mil ulls als tronats dels ticos (habitants de Costa Rica), que eren un perill al volant!. Un dia ens vam trobar aquests monos en mig de la carretera.... A Quepos, ens van dir que hi havia un dels parcs naturals més macos de Costa Rica: el parc de Manuel Antonio, on ademés, podíes trobar una de les ones més maques i fàcils del país. A l'endemà ens hi vam anar de bòlit a veure si era veritat i ens vam trobar amb una platja de postal!: sorra blanca, palmeres, sol, aigua cristal.lina i calenta, paissatge bucòlic i ones de mig metre a metre que trencaven poc a poc. Que més podíem demanar!! (bueno si, mig metret més no hagués estat malament...). Vam estar tres dies, gaudint tots tres com a bojos (sobretot el Xavi, que estava un xic desanimat després dels oloncios de Playa Hermosa). Sobretot, una sessió a les últimes hores de sol... inoblidable!. A l'aigua no trobaves gaire gent; i si era el cas, tothom es respectava, tant si eres local com si no; Fins i tot un algún et felicitava si feies alguna bona onada!, cosa (per desgràcia) bastant difícil de trobar a les nostres costes... Els locals d'aquesta i altres platges eren bastant bona gent, tret d'algún fantasmón de l'equip nacional de surf que t'anaven de colegues i t'intentaven vendre un bodrio de taula a preu d'or. Els tios estaven negres, prims i flibrats i fotent aeris a la mínima que podíen!. En una de les platges, vam veure a un que només es dedicava a fer aeris... quina màquina!. Clar que, tenint la platja a tocar de casa, amb bones ones el 70% dels dies i amb aigua calenteta, fins i tot jo podría! (o no....nuse). Aprofitant que erem allí, vam anar a vistiar el parc natural de Manuel Antonio. El parc està situat a peu de platja, amb una entrada a tocar de l'aigua. Es pot llogar un guía perque t'ensenyi la fauna i flora, equipat amb un potent telescopi per poder veure tota classe d'animals. Com a bons viatjers joves, vam passar de gastar-nos pasta en un guía... Vam passar algunes horetes al parc i, realment, valia la pena pagar l'entrada per veure-ho!. Vam veure osos perezosos, iguanes per tot arreu, micos cridaners i, fins i tot, un ós formiguer que sens va creuar tan panxo pel mig del camí, totalment al seu rollo. Cualsevol s'hi acostaba a qualsevol bitxo d'aquests!. Com ja he dit, les platges i raconets que trovabes eren de postal. Podíes anar per camins que semblaven talment com si et trobessis a una peli de Tarzán: tipus jungla, que cuasi ni veies el sol, verd per tot arreu, espés, amb força calor... per, de sobte, sortir a sobre uns penyassegats que s'alçaven per damunt una vista preciosa de l'altre banda del parc. Va ser, decididament, el lloc que més ens va agradar a tots. Següent pàgina